Greguería

Los pajaros son barcos que surcan los cielos

My best friend

My best friend is called Roman. He is my neighbour, he lives in orange, big house with a swimming pool. He studies at "IES Josep Brugulat", like me, but he is one year older than me.

Roman is fifteen years old. He isn't very tall. He has got short fair hair. He runs a lot and is a sportman. He is very friendly and he is a real joker. He is understanding and he rarely gets angry.

Roman has got a lot of friends and he likes playing videogames with them. He likes football a lot. He is the number one football fan. He knows a lot of professional football players names. He likes to play football, he is a very good football player and plays with Porqueres team.
Roman eats a lot, he likes meat, pasta and vegetables, but he dislikes fish.

My childhood Story

When I was little I had panic of the water. I went to swimming classes and it was terrible; I thought there was an aquatic monster, and also I thought it could eat me! When I was very little, one, two years old, I didn’t like the water and my father sulked because I cried all the time.

There begins the story; when I was four or five I moved to Melianta, Fontcoberta, before that, I lived in Brunyola, la Selva. It was summer and I met people in a summer school, the best friend that I met was Joel (now he is also a very good friend). He could swim and loved swim in summer, but I couldn’t swim because I didn’t like the water. The first day that we went to the swimming pool, Joel was in the water; then I ran and I jumped into the water and the panic disappeared, but then my father ran to me to me and caught me in the water; it was a very impressive experience, but I can’t remember very well.

La salvació

Dos mil cent, el planeta està fet pols, no sé què hem estat fent fins ara. Doncs bé, des de fa dècades que parlen sobre el canvi climàtic i que faran alguna cosa al respecte, bajanades, estan massa ocupats en els seus assumptes com per preocupar-se dels altres,  polítics. Després de tot, això no pot acabar així, em vaig dir quan vaig tenir ús de raó, i des de llavors no m’he estat amb les mans creuades. El planeta verd, també anomenat Aquafull, és una utopia a fer realitat. El vaig descobrir quan tenia setze anys amb un telescopi científic de la Nasa, quan hi vaig anar per veure a on treballaria. No obstant, ningú en sabia res sobre ell i jo no en vaig explicar res fins més tard. És un planeta amb molta selva i un 80% està format per aigua. A més, és un planeta mort, sense magma, i segurament hi ha vida animal, però això encara està per descobrir.

Fa tan sols uns dies que havia explicat el meu pla als meus caps, consistia en crear una base al planeta Mart per des d’allà fer-hi sortir un coet cap al planeta, que quedava fora del sistema solar. Van acollir el meu pla molt bé i em van fer cap de l’expedició.

Per una part, a Mart, ja hi havia algunes  persones, i encara n’hi van portar més, entre els quals, jo, per portar el coet allà i des d’allà enlairar-nos.

No vam tardar molt a preparar-lo perquè teníem els millors enginyers i constructors. Tan sos vam tardar un mes per preparar-lo i pujar-hi després. El trajecte consistia en tres anys de viatge, en els quals estaríem en estat d’hivernació dins la nau. El viatge va començar i un son profund em va adormir a la migdiada més llarga de la meva vida.

18 de juliol de 2104, em vaig despertar, “Així és om es deu sentir un ós al despertar” vaig pensar, estava cansat i encara sort que no hi havia gravetat perquè no hagués pogut moure ni un dit. Ens van avisar i vam sortir de les nostres cambres, vaig anar a esmorzar sabent que al cap de 24 hores hauria de ser allà baix, a Aquafull.

Com que segurament hi havia possibilitats de que hi hagués vida, algun animal potser perillós, es va portar gent armada.

Una nau va sortir del coet amb molta gent. Quan vam aterrar. Tothom va baixar encuriosit i el primer en sortir era jo, només era a dues passes de la sortida quan...

Vaig sortir i vaig veure un paisatge meravellós, semblant al de les Amazones abans de ser talada per l’home completament. Era fantàstic, els arbres plens de fulles i éssers volador semblants a ocells però sense plomes, i l’aigua plena de peixos petits de colors platejats, l’arribada havia estat un èxit.

Dos mil cent-vint, era el tercer coet que la Nasa llençava cap a Aquafull, la colonització havia estat esplèndida i moltes persones s’oferien voluntàries  per anar-hi. El descobridor va quedar gravat a les ments de tota memòria humana al llarg dels segles, va esdevenir el salvador.